La Mona de Pascua

La mona de Pasqua és un dolç esponjós que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s’han acabat. És tradició que el padrí o l'avi regalin la mona al seu fillol i néts el Diumenge de Pasqua o Pasqua Florida, en principi després de missa, tot i que actualment no sempre es va a la missa. Aquesta mona es menja el dilluns de Pasqua en família.

Una mica d’història

S’atribueixen molts orígens plausibles a aquest costum: de les 'muníquies', celebracions gregues dedicades a Artemísia; de les 'pascorals', festes que els pastors romans celebraven amb coques, o de la festa cèltica de Beltene —el primer de maig—, quan s’ofrenaven tortells rematats amb ous.

Etimològicament, les pistes ens porten a l’àrab antic, on per 'mûna' s’entenia un tribut d’arrendament de terres que es pagava amb coques, productes agrícoles i ous durs. D’aquesta llengua hauria passat al llatí, on l’ofrena prengué el nom de 'monus' (‘present’ o ‘ofrena’). En llatí, però, existeix també la paraula 'munda' (plural de mundum), mot amb què es coneixien les paneres ornades i plenes d’objectes, particularment coques i pastissos, que els romans ofrenaven a Ceres durant el mes d’abril.

Evolució i canvis

Actualment, les mones presenten una gran diversitat, encara que abans generalment eren rodones. Inicialment, la mona era una massa de coca elaborada amb sucre, i d'altres llaminadures, amb ous durs a sobre però amb el temps els ous es van tornar de xocolata i a la fi van esdevenir la base de la mona. Tradicionalment s'elaborava amb tants ous com anys tenia l'infant, encara que la mona mai no superava els dotze ous, car només es regalava fins que els nens feien la primera comunió (antany s'efectuava els 12 anys).

Avui en dia es té tendència a tirar per a regalar una mona feta exclusivament de xocolata i sembla que el fet de canviar la tradició, tot i que sigui a pitjor, no ens afecta.
La meva pregunta és; ara que ens comencem a preocupar per la salut i que tenim més consciència dels efectes que té la xocolata amb llet en el nostre organisme ....el següent canvi serà fer una mona de fruita acompanyada d’una figureta de xocolata?
(COMPTE que dic figureta i no monstruositats xocolateres que s’acaben menjant els pares).

Tant de bo!!!

Desintoxica la teva pell

Existeixen moltes receptes per a fer les teves pròpies cremes naturals i tenir una pell més sana. En canvi, una de les millors receptes que existeixen, no és aquella que apliques sobre la teva pell sinó aquella que ingereix el teu cos.

Beu un got d’aigua tèbia amb unes gotes de llimó. Hi ha moltes raons de salut per les quals aquest es considera un gran consell. Quan comencis a fer aquesta rutina de desintoxicació (durant 21 dies mínim), sentiràs i veuràs resultats positius. Possiblement te'n adones que molts dels teus problemes de pell es resolen sense la necessitat d'ofegar-la amb tots als productes i cremes que fas servir.
Quan alimentes el teu cos amb allò que necessita, l’ajudes a desintoxicar-se de dins cap a enfora.

Algunes de les propietats:
• Reducció d’ulleres.
• Pell més clara.
• Pell radiant i amb una brillantor saludable.
• Efectes anti-envellidors.
• Augment de l'energia.
• Control del pes.

Tingues en compte que el millor és fer servir aigua tèbia i purificada. Evita que l’aigua bulli o que estigui massa freda, ja que el nostre cos tarda més a processar-les i necessita més energia per assimilar-les.
Intenta utilitzar sempre llimones fresques i evita en tot moment el suc de llimona embotellat.

Si desitges veure’t bé, el millor és tractar de canviar el teu punt de vista. Centrar-te més en la salut que porta cap a la bellesa en comptes de centrar-te només en el resultat final. En comptes de mirar productes per a resoldre les teves preocupacions estètiques, canvia el teu enfocament cap als aliments saludables que són el que poden realment millorar la teva pell a escala cel·lular.

Però les llimones no només tenen propietats en l'àmbit de la pell sinó que també són bones per a;
Purificar el colon i permetre la millora en l'absorció de nutrients.
Equilibrar el sistema limfàtic.
Regular l'equilibri de líquids corporals.
Combatre infeccions.
Alleujar els problemes respiratoris.
Equilibrar el pH i alcalinitza el cos.

Deixa que la fibra treballi mentre tu descanses

L'últim àpat del dia ha de ser aviat i lleuger per permetre un son reparador i facilitar la digestió.

Un sopar saludable no ha de diferir molt del dinar, simplement s'ha de fer de manera més lleugera, amb aliments de qualitat i amb elaboracions senzilles.
El sopar ha de proporcionar, aproximadament, el 30% de les calories diàries i incloure tots els nutrients que l'organisme necessita (hidrats de carboni, proteïnes i grasses).

Els processos culinaris que produeixen un estovament dels aliments faciliten la digestió. Per això, els aliments cuinats al vapor, bullits o a la papillote són dels més recomanats per a sopar.

Sopar aviat és millor
El sopar ha de fer-se durant una franja horària prudent perquè el cos faci la digestió abans de ficar-se al llit i faciliti el descans nocturn. Un estudi de les Universitats de Murcia, Harvard i Tufts, ha determinat que aquelles persones que sopen més tard, són les que menys pes han perdut.
I és que per aprimar-se i per a tenir una vida saludable, és important vigilar el que es menja però també quan es menja. Mentre dormim, el fetge aprofita per posar en marxa un sistema de neteja i depuració. Si la ingesta ha sigut excessiva, abundant en proteïnes i grasses, aquest procés s'alenteix.


No te'l saltis
Restringir el sopar pot provocar que ens despertem durant la nit per a menjar el primer que ens apeteixi. Els investigadors de Murcia, Harvard i Tufts van constatar que aquelles persones que se saltaven el sopar, presentaven amb més freqüència una variant en el gen encarregat de codificar una proteïna implicada en el rellotge circadià, que marca els horaris del nostre organisme.
Tampoc és convenient arribar amb massa sensació de gana a l'hora de sopar. Si durant el dia fem una alimentació equilibrada i saludable, no tindrem aquella sensació o aquella necessitat de menjar al final del dia.


L'elecció més adequada
Per controlar el pes i tenir una millor salut és preferible fer un sopar amb aliments rics en proteïnes i fibra. La fibra dietètica té un gran prestigi. Es diu que és el millor netejador interior del nostre organisme en tractar-se de molècules que no som capaços d'assimilar i que recorren el tracte intestinal arrastrant o absorbint l'excés de grasses i hidrats de carboni.
Per evitar males digestions, equilibra el consum de fibres que provinguin de les fruites, verdures o cereals integrals.

FUNCIONS DE LA FIBRA

Fomenta el moviment intestinal (peristaltisme)

Ajuda a netejar el sistema digestiu de residus

Elimina toxines de l'organisme

Combat el sobrepès

T'ajuda a reduir el colesterol

Regula la glucèmia (important per diabètics)

Aporta regularitat a la funció intestinal

Evita l'estrenyiment

Dóna sensació de sacietat

T'ajuda a aconseguir un abdomen més pla

La dieta definitiva

Moltes vegades tenim la sensació que, tot i que haguem fet una dieta equilibrada, no funciona. I és que no es tracte de menjar menys durant una temporada, sinó que s’ha de canviar l’actitud davant del menjar.

Quantes vegades has fet dieta i t’has adonat que no funcionava? Això no significa que ho hagis fet malament o que la dieta no sigui la adequada, moltes vegades darrere d’aquest fracàs hi ha una falta de motivació i força de voluntat. I és que la part emocional de cadascú té una importància vital quan es tracta de fer dieta.

EL SECRET PER ACONSEGUIR RESULTATS DEFINITIUS

Encadenar una dieta “miraculosa” amb una altra no és sa. A part que poden arribar a amargar-te l’existència a causa de la seva gran restricció.

·         Fes un canvi. Segur que intueixes que el que et convé ara és agafar “la paella pel mànec”. Necessites canviar, aprendre a menjar bé, seguint les pautes nutricionals saludables.

·         Fes crit a la teva força interior. Si estàs convençut de voler canviar, ho aconseguiràs.

ACONSEGUEIX-HO AMB TRES PASSOS

1.  Preparat bé. Abans de començar la dieta t’has de preparar psicològicament. Conèixer bé els teus objectius, els teus motius i motivacions t’ajudarà a començar amb seguretat.
2.  Segueix les pautes. El teu objectiu és aprendre a menjar bé. És bàsic que segueixis les pautes nutricionals que et digui el professional.
3. Referma el canvi. Oblida-te’n de què la dieta comença i acaba. A partir d’ara el que comences és una etapa en la qual podràs aplicar el que has aprés i menjaràs bé sempre.

BUSCA LES RAONS

Si vols controlar el teu pes i tenir una bona salut, tan important com la dieta, és estar convençut del canvi que faràs. Abans de fer una dieta sempre has de fer una valoració del que estàs disposat a fer i t’has de treure les barreres i les pors que et paralitzen a l’hora de posar-te a dieta.

LA CLAU PER ACONSEGUIR-HO ETS TU MATEIX.

Has de tenir en compte que ho fas per tu. Si algú t’ha aconsellat fer dieta, no ho facis per justificar-te davant seu. El que és important ets tu i no has de començar una dieta si no ho vols fer. Ha de sortir de tu prendre la decisió, si no serà un fracàs.

PERQUE VOLS FER DIETA?

És important que pensis en els motius pels quals vols fer dieta, però també és important saber amb quines barreres et pots trobar. Per això, abans de començar cal que analitzis les pedres que et pots anar trobant i les solucions que necessitaries per a treure-les. El fet que facis una anàlisis prèvia t’ajudarà a solucionar més fàcilment les adversitats del nou camí cap a la vida saludable.

TROBA ELS MOTIUS PER A FER DIETA

Si no tens clar del tot la decisió de fer o no fer dieta, et convé fer un exercici que et vindrà molt bé per a prendre consciència del que és bo i el que és dolent que té prendre la decisió de fer o no fer el canvi. Aquest exercici consisteix a omplir la taula següent:

LA DIETA....	FER-LA	NO FER-LA
Que té de bo?
Que té de dolent?

 

INTERIORITZAR EL LEMA

Repeteix-te l’objectiu diàriament. T’ajudarà. A poc a poc aquesta idea s’anirà convertint en una filosofia de vida però sense que es converteix-hi en obsessió. 

Hàbits alimentaris i psicològics en persones que realitzen exercici físic

Des de l'última dècada del segle XX s'ha observat en la societat occidental una especial preocupació per la imatge corporal. Aquesta preocupació s'ha relacionat directament amb l'increment dels Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA). Si el patró de bellesa en la dona és l'aprimament, en el cas dels homes, s'ha imposat el d'home musculat i amb escàs vell corporal.
Han aparegut diverses tendències de comportament, com és el cas de la pràctica d'exercici amb finalitats exclusivament estètiques o de forma addictiva, el qual podria generar un risc per la salut.
Els usuaris de gimnasos, realitzen esport fonamentalment amb finalitats estètiques i, freqüentment, alteren la seva alimentació per aconseguir aquests fins.L'ideal hipermusculat de bellesa masculina en molts casos s'aconsegueix amb una dieta molt específica o inclús a través del consum de substàncies ergogèniques e il·legals. D'igual manera, es pot aconseguir mitjançant la pràctica esportiva amb certes tendències obsessives-compulsives.La imatge corporal no està necessàriament correlacionada amb l'aparença física real, sent claus les actituds i valoracions que l'individu fa del seu propi cos.

La insatisfacció corporal que pateixen els homes és diferent que la que pateixen les dones, ja que els homes volen estar més forts mentre que les dones volen estar més primes. Alguns estudis han demostrat que el 70% de les dones i el 61% d'homes es preocupen pel seu pes almenys tres cops al dia. A més a més, el 80% reconeix que els deprimeix la forma del seu cos i el 25% de les dones pensen a menjar quasi cada mitja hora. També tenim evidències de què les dones fan més atenció a la informació sobre nutrició als mitjans de comunicació i tendeixen a llegir les etiquetes dels aliments amb major freqüència que els homes.Les diferències entre sexes apareix també a l'hora d'escollir aliments. Mentre que els homes prefereixen productes d'origen animal i làctics, ja que el seu objectiu és guanyar múscul, les dones prefereixen verdures, fruites i menys cereals, ja que busquen perdre pes. Si a tot això se li afegeix l'absència de supervisió mèdica pel seguiment d'aquestes dietes, és fàcil entendre el perill per la salut que pot provocar aquests comportaments.El consum de productes saludables i de qualitat és també una preocupació emergent en la societat actual. Però aquesta inquietud per l'alimentació saludable pot arribar a convertir-se en una obsessió, coneguda amb el nom de ORTOREXIA. L'obsessió per la percepció i el culte al cos pot, igualment, esdevenir obsessiva, obsessió coneguda com a VIGORÈXIA.

Actualment, existeix una gran proliferació de substàncies, productes, materials, mètodes i, sobretot, "dietes" que prometen efectes sorprenents sobre la salut, i particularment sobre la pèrdua de pes. La majoria d'aquestes "dietes" es presenten com a "miraculoses".Set de cada deu persones que es posen en mans de professionals creuen que han aconseguit els objectius que es van marcar en la teràpia, un 82% està convençut en què la millor opció és anar a un professional i el 85% diuen sentir-se millor després d'haver-se sotmès a una dieta controlada.

La preocupació excessiva sobre la imatge corporal e intent d'adequar-la als ideals de la societat actual, està provocant alteracions sobre la percepció, que porten com a conseqüència, la realització de dietes inadequades i, alteracions com els TCA.

(Tots els percentatges són trets d'un estudi realitzat a Madrid per Ismael San Mauro Martín y cols.)

El virus del refredat

La primera reacció de la major part de metges, pares i malalts és voler baixar la febre quan apareix.
Però actuar així és una ximpleria majúscula. Ara veurà per què.
Els virus entren generalment en el cos pel nas o la boca. Penetren en una cèl·lula i es reprodueixen al seu interior fins que aquesta queda totalment plena. Colonitzada per complet, la cèl·lula mor, explota i tots els virus surten i es dispersen. Cada un entra en una cèl·lula sana i el cicle torna a començar. Per tant, la propagació del virus és molt ràpida. Són tantes les cèl·lules que moren que la persona no triga a patir lesions en els òrgans. Li fan mal les articulacions, el cap, els músculs, la panxa, les orelles o altres zones.
Per sort, el cos no es queda sense actuar davant d'una invasió de virus.
Des que un virus penetra en una cèl·lula, aquesta allibera substàncies que fan que s'inflamin els vasos sanguinis propers. La sang circula amb major lentitud i s'acumula en el lloc de la infecció, el que permet als glòbuls blancs travessar la paret dels vasos sanguinis i unir-se a la cèl·lula infectada.
La inflamació és un mecanisme natural i espontani de defensa de l'organisme davant de qualsevol agressió. La cèl·lula infectada es troba envoltada de milions de glòbuls blancs que bloquegen l'oxigenació. Com que no es pot efectuar la respiració metabòlica, la cèl·lula fermenta i produeix diòxid de carboni i àcid làctic, el que crea una acidesa en la cèl·lula que bloqueja la reproducció dels virus. Així mateix, el catabolisme cel·lular incrementa la temperatura local, el que propicia la mort dels virus.
Per descomptat, la cèl·lula també mor, però la propagació del virus s'atura, que és més important.
En morir la cèl·lula ho fan també els leucòcits, alliberant determinades substàncies que, eleven la temperatura corporal, provocant així la febre.
Com veu, l'estratègia de reacció del cos és doble: d'una banda augmenta la temperatura local, on la cèl·lula malalta, i augmenta la temperatura general del cos, que és la febre. Aquestes dues reaccions contribueixen a aturar la infecció viral.

Consells dietètics

De sobres és conegut que la vitamina C és un dels nostres millors aliats, de manera que estar ben abastits de taronges, mandarines, llimones, aranges, kiwis, cols, pebrots i tomàquets, pot evitar-nos més d'un mocador.
Les vitamines A, E i el seleni, són antioxidants naturals i resulten imprescindibles perquè el nostre organisme mantingui una correcta resposta immunitària. Això ho aconseguim amb pastanagues, espinacs, melons, mànecs, fruits secs, llet de soja, llegums, cereals integrals i marisc en general.
Per mantenir a ratlla els bacteris, no hem d'oblidar prendre aliments que tinguin propietats immunoestimulants, desinfectants i antibiòtiques, com ho són l'all, la ceba, l'orenga, l'alfàbrega, el te, la camamilla, la cúrcuma, el iogurt i per descomptat la nostra estimada mel.
Però sense oblidar la gran importància de l'aigua en els refredats per a poder eliminar totes les substàncies eliminades per les cèl·lules per a eliminar als virus.

Com podem veure, és increïble comprovar com el que feien i deien les nostres mares, ties i àvies quan ens escoltaven esternudar era, en la majoria de les ocasions, més que correcte. En el meu cas era omplir un gran got amb suc de taronja i un parell de cullerades de mel.

Consells per eliminar el virus (no es recomanable si estás embarasada, si tens febre o si tens contraindicacions per a tractaments amb calor)

Trieu el moment en què pugui tenir diverses hores de tranquil·litat per davant. Begui dos gots d'aigua mineral i vagi bevent més aigua durant i després del tractament. Prepareu un bany d'aigua calenta.
Entreu a la banyera i vagi tirant aigua calenta fins que arribi al llindar de temperatura que pugui suportar.
Prengui la temperatura mentre s'està banyant, sota l'aixella. Quan arribi als 38,5 ° C, compti 20 minuts. Normalment, ja haurà començat a suar molt abans d'arribar a aquesta temperatura. Begui aigua mineral, però no ha d'estar freda.
Sortiu del bany un cop transcorreguts els 20 minuts. Compte en sortir, ja que sovint es troba feble en aquest moment. Cal assecar ràpidament, tapeu-vos el cap amb una tovallola i posi el barnús.
Fiqueu-vos ràpid al llit abans de refredar-se. En aquest moment hauria de tenir tanta calor que suarà en abundància, que és exactament l'objectiu que es persegueix. Quedi tapat.
Entre 45 minuts i dues hores més tard, recuperarà de manera natural la seva temperatura habitual. Abans de començar a tenir fred, treguis el barnús humit per evitar refredar-se de nou.
Podeu tornar a iniciar el cicle diverses vegades i per a gairebé totes les infeccions. No obstant això, aquesta teràpia és especialment eficaç a l'inici de la malaltia.

El mateix dia

Començant el dia

No crec que l'esmorzar sigui el menjar més important del dia , però en aquest cas sí recomano començar el dia amb alguna cosa saciant , amb bona quantitat de proteïna , greix i pocs carbohidrats . Un remenat d’ous amb alvocat és una bona opció. Afegeix una mica de canyella al cafè , per la seva capacitat per millorar la sensibilitat a la insulina .

Unes hores abans

- Menja una fruita . Múltiples estudis ho associen amb una disminució de la resistència a la insulina.

- Beu molta aigua . No sóc dels que recomanen estar tot el dia amb l'ampolleta d'aigua . És antinatural i innecessari , però hi ha excepcions . Aquest és un dia on beure més enllà de la set t'ajudarà a sentir-te més saciat .

- Entrena . Idealment una o dues hores abans , per buidar el glucogen . Una sessió de peses , entrenament per intervals o potser la setmana 10 de meu programa. Si només tens 5 minuts , prova amb 200 flexions . L'exercici augmenta la proteïna transportadora de glucosa , GLUT4, el que millora la sensibilitat a la insulina en els teus músculs . Això aconsegueix maximitzar el percentatge d'energia del menjar següent que s'utilitzarà per sintetitzar múscul , minimitzant les calories que passen a augmentar les teves reserves de greix .

Durant el menjar

Encara que per definició el concepte de menjar trampa assumeix certa quantitat de menjar ' escombraries ' , intenta que la ràtio no sigui massa desproporcionat , amb alguns petits ajustos intel·ligents : pa integral millor que pa blanc , gelat casolà millor que alguna versión comercial desnatada , pizza de qualitat millor que Pizza Hut , aliments fregits en oli d'oliva millor que en oli vegetal , vi millor que cervesa ... en fi , tot ajuda.

D'altra banda , la teva estratègia a l'hora de seqüenciar l'apocalipsi alimentari també importa . Ja coneixes la capacitat saciants de la proteïna ; atacar en primer lloc el be i el besuc farà que et  sacies amb menjar de més qualitat . Deixa per després el carbohidrat refinat.

Encara teva atenció estigui en les converses / xafarderies familiars o de l'oficina ( i aquí és on ha d'estar en aquestes ocasions ) , posa cert control mental de tant en tant. Primer per assegurar que estàs realment gaudint del menjar, segon per evitar excessos innecessaris.

Aprofita la llei dels rendiments decreixents . Aplicat al menjar vol dir que el primer mos del brownie sap a glòria ; els següents segueixen augmentant la teva satisfacció , fins potser el mos 5 o 6. A partir d'aquí , cada tros addicional sap una mica pitjor que l'anterior . Identifica aquest punt , i atura't . Tens poc a guanyar amb cada mossegada addicional .

Acaba el menjar amb un cafè generós . La cafeïna accelera el metabolisme i el moviment peristàltic de l'intestí. Encara que la idea general és intentar aprofitar al màxim els nutrients que consumeixes , aquest és un dels dies on no passa res si part del menjar et travessa sense ser absorbida.