La Mona de Pascua

La mona de Pasqua és un dolç esponjós que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s’han acabat. És tradició que el padrí o l'avi regalin la mona al seu fillol i néts el Diumenge de Pasqua o Pasqua Florida, en principi després de missa, tot i que actualment no sempre es va a la missa. Aquesta mona es menja el dilluns de Pasqua en família.

Una mica d’història

S’atribueixen molts orígens plausibles a aquest costum: de les 'muníquies', celebracions gregues dedicades a Artemísia; de les 'pascorals', festes que els pastors romans celebraven amb coques, o de la festa cèltica de Beltene —el primer de maig—, quan s’ofrenaven tortells rematats amb ous.

Etimològicament, les pistes ens porten a l’àrab antic, on per 'mûna' s’entenia un tribut d’arrendament de terres que es pagava amb coques, productes agrícoles i ous durs. D’aquesta llengua hauria passat al llatí, on l’ofrena prengué el nom de 'monus' (‘present’ o ‘ofrena’). En llatí, però, existeix també la paraula 'munda' (plural de mundum), mot amb què es coneixien les paneres ornades i plenes d’objectes, particularment coques i pastissos, que els romans ofrenaven a Ceres durant el mes d’abril.

Evolució i canvis

Actualment, les mones presenten una gran diversitat, encara que abans generalment eren rodones. Inicialment, la mona era una massa de coca elaborada amb sucre, i d'altres llaminadures, amb ous durs a sobre però amb el temps els ous es van tornar de xocolata i a la fi van esdevenir la base de la mona. Tradicionalment s'elaborava amb tants ous com anys tenia l'infant, encara que la mona mai no superava els dotze ous, car només es regalava fins que els nens feien la primera comunió (antany s'efectuava els 12 anys).

Avui en dia es té tendència a tirar per a regalar una mona feta exclusivament de xocolata i sembla que el fet de canviar la tradició, tot i que sigui a pitjor, no ens afecta.
La meva pregunta és; ara que ens comencem a preocupar per la salut i que tenim més consciència dels efectes que té la xocolata amb llet en el nostre organisme ....el següent canvi serà fer una mona de fruita acompanyada d’una figureta de xocolata?
(COMPTE que dic figureta i no monstruositats xocolateres que s’acaben menjant els pares).

Tant de bo!!!

Desintoxica la teva pell

Existeixen moltes receptes per a fer les teves pròpies cremes naturals i tenir una pell més sana. En canvi, una de les millors receptes que existeixen, no és aquella que apliques sobre la teva pell sinó aquella que ingereix el teu cos.

Beu un got d’aigua tèbia amb unes gotes de llimó. Hi ha moltes raons de salut per les quals aquest es considera un gran consell. Quan comencis a fer aquesta rutina de desintoxicació (durant 21 dies mínim), sentiràs i veuràs resultats positius. Possiblement te'n adones que molts dels teus problemes de pell es resolen sense la necessitat d'ofegar-la amb tots als productes i cremes que fas servir.
Quan alimentes el teu cos amb allò que necessita, l’ajudes a desintoxicar-se de dins cap a enfora.

Algunes de les propietats:
• Reducció d’ulleres.
• Pell més clara.
• Pell radiant i amb una brillantor saludable.
• Efectes anti-envellidors.
• Augment de l'energia.
• Control del pes.

Tingues en compte que el millor és fer servir aigua tèbia i purificada. Evita que l’aigua bulli o que estigui massa freda, ja que el nostre cos tarda més a processar-les i necessita més energia per assimilar-les.
Intenta utilitzar sempre llimones fresques i evita en tot moment el suc de llimona embotellat.

Si desitges veure’t bé, el millor és tractar de canviar el teu punt de vista. Centrar-te més en la salut que porta cap a la bellesa en comptes de centrar-te només en el resultat final. En comptes de mirar productes per a resoldre les teves preocupacions estètiques, canvia el teu enfocament cap als aliments saludables que són el que poden realment millorar la teva pell a escala cel·lular.

Però les llimones no només tenen propietats en l'àmbit de la pell sinó que també són bones per a;
Purificar el colon i permetre la millora en l'absorció de nutrients.
Equilibrar el sistema limfàtic.
Regular l'equilibri de líquids corporals.
Combatre infeccions.
Alleujar els problemes respiratoris.
Equilibrar el pH i alcalinitza el cos.

Deixa que la fibra treballi mentre tu descanses

L'últim àpat del dia ha de ser aviat i lleuger per permetre un son reparador i facilitar la digestió.

Un sopar saludable no ha de diferir molt del dinar, simplement s'ha de fer de manera més lleugera, amb aliments de qualitat i amb elaboracions senzilles.
El sopar ha de proporcionar, aproximadament, el 30% de les calories diàries i incloure tots els nutrients que l'organisme necessita (hidrats de carboni, proteïnes i grasses).

Els processos culinaris que produeixen un estovament dels aliments faciliten la digestió. Per això, els aliments cuinats al vapor, bullits o a la papillote són dels més recomanats per a sopar.

Sopar aviat és millor
El sopar ha de fer-se durant una franja horària prudent perquè el cos faci la digestió abans de ficar-se al llit i faciliti el descans nocturn. Un estudi de les Universitats de Murcia, Harvard i Tufts, ha determinat que aquelles persones que sopen més tard, són les que menys pes han perdut.
I és que per aprimar-se i per a tenir una vida saludable, és important vigilar el que es menja però també quan es menja. Mentre dormim, el fetge aprofita per posar en marxa un sistema de neteja i depuració. Si la ingesta ha sigut excessiva, abundant en proteïnes i grasses, aquest procés s'alenteix.


No te'l saltis
Restringir el sopar pot provocar que ens despertem durant la nit per a menjar el primer que ens apeteixi. Els investigadors de Murcia, Harvard i Tufts van constatar que aquelles persones que se saltaven el sopar, presentaven amb més freqüència una variant en el gen encarregat de codificar una proteïna implicada en el rellotge circadià, que marca els horaris del nostre organisme.
Tampoc és convenient arribar amb massa sensació de gana a l'hora de sopar. Si durant el dia fem una alimentació equilibrada i saludable, no tindrem aquella sensació o aquella necessitat de menjar al final del dia.


L'elecció més adequada
Per controlar el pes i tenir una millor salut és preferible fer un sopar amb aliments rics en proteïnes i fibra. La fibra dietètica té un gran prestigi. Es diu que és el millor netejador interior del nostre organisme en tractar-se de molècules que no som capaços d'assimilar i que recorren el tracte intestinal arrastrant o absorbint l'excés de grasses i hidrats de carboni.
Per evitar males digestions, equilibra el consum de fibres que provinguin de les fruites, verdures o cereals integrals.

FUNCIONS DE LA FIBRA

Fomenta el moviment intestinal (peristaltisme)

Ajuda a netejar el sistema digestiu de residus

Elimina toxines de l'organisme

Combat el sobrepès

T'ajuda a reduir el colesterol

Regula la glucèmia (important per diabètics)

Aporta regularitat a la funció intestinal

Evita l'estrenyiment

Dóna sensació de sacietat

T'ajuda a aconseguir un abdomen més pla

La dieta definitiva

Moltes vegades tenim la sensació que, tot i que haguem fet una dieta equilibrada, no funciona. I és que no es tracte de menjar menys durant una temporada, sinó que s’ha de canviar l’actitud davant del menjar.

Quantes vegades has fet dieta i t’has adonat que no funcionava? Això no significa que ho hagis fet malament o que la dieta no sigui la adequada, moltes vegades darrere d’aquest fracàs hi ha una falta de motivació i força de voluntat. I és que la part emocional de cadascú té una importància vital quan es tracta de fer dieta.

EL SECRET PER ACONSEGUIR RESULTATS DEFINITIUS

Encadenar una dieta “miraculosa” amb una altra no és sa. A part que poden arribar a amargar-te l’existència a causa de la seva gran restricció.

·         Fes un canvi. Segur que intueixes que el que et convé ara és agafar “la paella pel mànec”. Necessites canviar, aprendre a menjar bé, seguint les pautes nutricionals saludables.

·         Fes crit a la teva força interior. Si estàs convençut de voler canviar, ho aconseguiràs.

ACONSEGUEIX-HO AMB TRES PASSOS

1.  Preparat bé. Abans de començar la dieta t’has de preparar psicològicament. Conèixer bé els teus objectius, els teus motius i motivacions t’ajudarà a començar amb seguretat.
2.  Segueix les pautes. El teu objectiu és aprendre a menjar bé. És bàsic que segueixis les pautes nutricionals que et digui el professional.
3. Referma el canvi. Oblida-te’n de què la dieta comença i acaba. A partir d’ara el que comences és una etapa en la qual podràs aplicar el que has aprés i menjaràs bé sempre.

BUSCA LES RAONS

Si vols controlar el teu pes i tenir una bona salut, tan important com la dieta, és estar convençut del canvi que faràs. Abans de fer una dieta sempre has de fer una valoració del que estàs disposat a fer i t’has de treure les barreres i les pors que et paralitzen a l’hora de posar-te a dieta.

LA CLAU PER ACONSEGUIR-HO ETS TU MATEIX.

Has de tenir en compte que ho fas per tu. Si algú t’ha aconsellat fer dieta, no ho facis per justificar-te davant seu. El que és important ets tu i no has de començar una dieta si no ho vols fer. Ha de sortir de tu prendre la decisió, si no serà un fracàs.

PERQUE VOLS FER DIETA?

És important que pensis en els motius pels quals vols fer dieta, però també és important saber amb quines barreres et pots trobar. Per això, abans de començar cal que analitzis les pedres que et pots anar trobant i les solucions que necessitaries per a treure-les. El fet que facis una anàlisis prèvia t’ajudarà a solucionar més fàcilment les adversitats del nou camí cap a la vida saludable.

TROBA ELS MOTIUS PER A FER DIETA

Si no tens clar del tot la decisió de fer o no fer dieta, et convé fer un exercici que et vindrà molt bé per a prendre consciència del que és bo i el que és dolent que té prendre la decisió de fer o no fer el canvi. Aquest exercici consisteix a omplir la taula següent:

LA DIETA....	FER-LA	NO FER-LA
Que té de bo?
Que té de dolent?

 

INTERIORITZAR EL LEMA

Repeteix-te l’objectiu diàriament. T’ajudarà. A poc a poc aquesta idea s’anirà convertint en una filosofia de vida però sense que es converteix-hi en obsessió. 

Hàbits alimentaris i psicològics en persones que realitzen exercici físic

Des de l'última dècada del segle XX s'ha observat en la societat occidental una especial preocupació per la imatge corporal. Aquesta preocupació s'ha relacionat directament amb l'increment dels Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA). Si el patró de bellesa en la dona és l'aprimament, en el cas dels homes, s'ha imposat el d'home musculat i amb escàs vell corporal.
Han aparegut diverses tendències de comportament, com és el cas de la pràctica d'exercici amb finalitats exclusivament estètiques o de forma addictiva, el qual podria generar un risc per la salut.
Els usuaris de gimnasos, realitzen esport fonamentalment amb finalitats estètiques i, freqüentment, alteren la seva alimentació per aconseguir aquests fins.L'ideal hipermusculat de bellesa masculina en molts casos s'aconsegueix amb una dieta molt específica o inclús a través del consum de substàncies ergogèniques e il·legals. D'igual manera, es pot aconseguir mitjançant la pràctica esportiva amb certes tendències obsessives-compulsives.La imatge corporal no està necessàriament correlacionada amb l'aparença física real, sent claus les actituds i valoracions que l'individu fa del seu propi cos.

La insatisfacció corporal que pateixen els homes és diferent que la que pateixen les dones, ja que els homes volen estar més forts mentre que les dones volen estar més primes. Alguns estudis han demostrat que el 70% de les dones i el 61% d'homes es preocupen pel seu pes almenys tres cops al dia. A més a més, el 80% reconeix que els deprimeix la forma del seu cos i el 25% de les dones pensen a menjar quasi cada mitja hora. També tenim evidències de què les dones fan més atenció a la informació sobre nutrició als mitjans de comunicació i tendeixen a llegir les etiquetes dels aliments amb major freqüència que els homes.Les diferències entre sexes apareix també a l'hora d'escollir aliments. Mentre que els homes prefereixen productes d'origen animal i làctics, ja que el seu objectiu és guanyar múscul, les dones prefereixen verdures, fruites i menys cereals, ja que busquen perdre pes. Si a tot això se li afegeix l'absència de supervisió mèdica pel seguiment d'aquestes dietes, és fàcil entendre el perill per la salut que pot provocar aquests comportaments.El consum de productes saludables i de qualitat és també una preocupació emergent en la societat actual. Però aquesta inquietud per l'alimentació saludable pot arribar a convertir-se en una obsessió, coneguda amb el nom de ORTOREXIA. L'obsessió per la percepció i el culte al cos pot, igualment, esdevenir obsessiva, obsessió coneguda com a VIGORÈXIA.

Actualment, existeix una gran proliferació de substàncies, productes, materials, mètodes i, sobretot, "dietes" que prometen efectes sorprenents sobre la salut, i particularment sobre la pèrdua de pes. La majoria d'aquestes "dietes" es presenten com a "miraculoses".Set de cada deu persones que es posen en mans de professionals creuen que han aconseguit els objectius que es van marcar en la teràpia, un 82% està convençut en què la millor opció és anar a un professional i el 85% diuen sentir-se millor després d'haver-se sotmès a una dieta controlada.

La preocupació excessiva sobre la imatge corporal e intent d'adequar-la als ideals de la societat actual, està provocant alteracions sobre la percepció, que porten com a conseqüència, la realització de dietes inadequades i, alteracions com els TCA.

(Tots els percentatges són trets d'un estudi realitzat a Madrid per Ismael San Mauro Martín y cols.)